Creador i productor multidisciplinar, Xavier Atance inicia la carrera professional al sector audiovisual el 1986 com a soci fundador de Benecé Produccions SL, on fins avui ocupa el càrrec de gerència i disseny de producció. Ha estat gerent de Barcelona Media SA (1989-1991) i administrador de l’editora musical Plusmusic (1992-2000), càrrec que ha compaginat amb la seva activitat a Benecé i la direcció de Scenic Drive. Des del 2006 fins al 2012 va ser president del PAC (Productors Audiovisuals de Catalunya) i primer president de PROA. En l´actualitat es membre de les juntes de direcció PAC, PIAF( Productoras Independientes Audiovisuales Federades) y del Cluster audiovisual de Catalunya. Com a productor executiu de llargmetratges i tv movies destaquen El Sueño de Sigena, Les dues nits d´ahir, Maragall i la Lluna, El cadáver de Anna Fritz, Fénix 11·23, Ingrid, Los condenados, El payaso y el Führer, Dies d’agost, Nadar, El caso Pinochet, Cravan vs. Cravan, The Dragon House i Como Mariposas en la luz. Com a creador i productor ha realitzat nombrosos programes de televisió. A més, també és productor de publicitat i vídeo institucional. Ha estat professor titular de Tècnica Audio­visual a ICOMI i a la Universitat Abat Oliba CEU, professor dels Màsters de Gestió Cultural de la UPC i de la Diputació de Barcelona, i del Màster de Direcció de Comunicació Empresarial i Institucional de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Javier Bauluz. (Oviedo, 1960). Ha estat el primer periodista espanyol a rebre un Premi Pulitzer de Periodisme (el 1995 pel seu treball a Ruanda), així com el Premi Fotopres 1988 i 1989, Premi Conde de Godó 2001, Premi Llibertat de Periodisme 2002, Premi Julio Fonts de Periodisme 2002, Premi Periodisme i Drets Humans 2008 i Premi Emilio Castelar 2011, Premi García Márquez de Periodisme 2021 per La Ruta Canària, Premi Nacional de Fotografia “Isabel Isla” 2022 per la seva trajectòria i qualitat. Fundador i Director de Periodismo Humano. Ha treballat per a agències internacionals com Associated Press, Reuters, Staff, etc. i publicat a diverses revistes i diaris com The New York Times, El País, Magazine La Vanguardia… Ha cobert les guerres de Centreamèrica de finals dels anys vuitanta, els últims anys de Pinochet al poder, la Primera Intifada palestina, la guerra de Bòsnia, el genocidi de Ruanda i la immigració cap a Espanya i Europa des de 1996, així com reportatges i documentals a Llatinoamèrica, Àfrica i el Pròxim Orient.

Juan José Caballero Gil és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser redactor de Tele/eXpres (1974-1980), redactor en cap de La Vanguardia (1982-2009) i redactor en cap de l’edició catalana del diari Público (2010-2011). És professor del máster de Periodisme BCN-NY, de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Columbia (Nova York). Nascut a Barcelona el 1953, va començar la seva carrera professional el 1974, al diari Tele/eXpres, a la secció de Barcelona. Dirigida per Josep Maria Huertas, va ser guardonada amb el premi Ciutat de Barcelona de Periodisme. A La Vanguardia va ser cap de la secció de Barcelona, a on va coordinar les informacions relacionades amb la transformació de Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992. Poc després va ser designat redactor en cap del Magazine. Membre de la Junta del Col.legi de Periodistes, va impulsar la creació del reconeixement professional Ofici de Periodista. Va formar part de l’equip redactor de l’Estatut de Redacció de La Vanguardia i va ser integrant del Consell Professional. És coautor dels llibres Los hijos de la calle, amb Josep Maria Huertas i Remei de Pascual, i Records. 40 amics de Pasqual Maragall evoquen els seus moments inoblidables, amb Carina Farreras i Suso Pérez. Va ser codirector editorial de dos llibres del fotògraf Pedro Madueño: Gestos i 5 minutos. Retrats periodístics. També ha estat editor literari de dues obres de Bru Rovira: Sólo pido un poco de belleza i El mapa del mundo de nuestras vidas.

Eva Domínguez és experta en periodisme inmersiu. Periodista (UAB), Màster en Interactive Telecommunications (NYU) i doctora en Comunicació (URL), en la seva carrera ha combinat l’experiència professional amb la investigació de les noves formes de narrar digitals. Ha treballat per mitjans de comunicació (Diari de Barcelona, El Periòdic de Catalunya i La Vanguardia) i altres posant en marxa projectes interactius Posteriorment, va fundar i dirigir Minushu, una start-up dedicada a crear experiències narratives amb tecnologies inmersives com la realitat augmentada i la realitat virtual. El seu principal projecte va ser NUSHU (www.nushuadventures.com), un servei de periodisme per a nens amb realitat augmentada que va obtenir el reconeixement a la innovació de Google i una certificació de qualitat finlandesa. Actualment, continua aplicant aquests coneixements i experiència pràctica en l’assessoria, direcció i producció de narratives internes.

Ignacio Escolar (Burgos, 1975) és el director i fundador de eldiario.es. Va ser fundador i primer director del diari Público, des del 2007 al 2009. Entre el 2009 i el 2012, va treballar com a columnista d’aquest diari. Va començar la seva carrera periodística el 1995, col·laborant en diaris com Cinco Días o El Mundo i revistes com Muy Interesante, Rolling Stone. GEO o Quo. El 1999 es va incorporar als informatius de Telecinco, com a responsable d’una secció d’Internet: El Navegante. El 2005 fins a l’abril del 2006, va treballar com a coordinador d’Informatius Telecinco, el web d’actualitat de Telecinco. Va deixar el lloc per convertir-se en director adjunt de La Veu d’Almeria, Cadena SER Almeria i Localia Almeria. També col·labora amb La Sexta, com a analista polític i ha participat en tertúlies polítiques de TVE, Cuatro, El programa de Ana Rosa, i El gran debate, entre d’altres. A més, és col·laborador habitual de Hoy por hoy de la Cadena Ser.

Emili Ferrer Inglés és Coordinador d’Economistes Davant la Crisi. Professor Mercantil, Llicenciat en Ciències Econòmiques per la UAB i LSP Lideratge en els serveis públics ESADE. Ha estat Director dels cursos de preformació cultural del Ministerio de Trabajo al Vallés Occidental. Assessor econòmic sindical i professor d’economia del treball. Membre de la Comissió de Preus de Catalunya. Conseller de Informàtica Municipal de Sabadell S.A. Gerent de la Mancomunitat de Badia per la creació del nou municipi de Badia del Vallès.  Assessor i professor en seminaris sobre organització i innovació de la gestió a l’administració local. Gerent de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. Director de Recursos Econòmics de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron. Ex membre de la Junta de l’Associació d’Amics de la Universitat Autònoma de Barcelona.

João França, nascut a Brasília (1990), és periodista, graduat en Humanitats per la UPF i màster en Antropologia per la UB. Treballa des del 2011 explicant històries de persones que s’organitzen per construir un món més vivible. És membre fundador de la Fundació Periodisme Plural, on va exercir diverses funcions, especialment a El Diari de l’Educació i Catalunya Plural, i fins l’inici del 2017 va coordinar l’equip de redacció dels diferents mitjans. Des de llavors treballa de forma autònoma en diversos projectes escrits i audiovisuals. És autor dels llibres Habitar la trinxera, Retrats de la Barcelona comunitària i La PAH: Manual de uso, i director del documental El Fil Rosa sobre la història del moviment LGTBI. També ha codirigit reportatges al programa 30 minuts de TV3 i produeix el podcast La Trucada. En l’àmbit acadèmic, investiga sobre moviments socials, acció col·lectiva i mitjans de comunicació, i és professor al programa BaPIS de la UPF. Web: joao.cat Twitter: @jotaemi

Andreu Missé Ferran (Barcelona, ​​1947) és periodista i llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Va començar a escriure a Reporter i Primera Plana, (1977). L’any següent va participar a la fundació de El Periódico de Catalunya. Entre 1982 i 2012 ha treballat a El País, els darrers set anys com a corresponsal a Brussel·les. Des del 2018 escriu una columna setmanal en aquest diari i col·labora periòdicament a El Ciervo. És director fundador d’Alternativas Económicas, creada el 2013.

És coautor amb Josep Borrell del llibre La crisis de l’euro. D’Atenes a Atenes a Madrid (2012). El 2016 va publicar La gran estafa de las preferentes. Ha estat guardonat amb els premis Sardà Dexeus del Col·legi d’Economistes de Catalunya (1997), el de Periodisme Europeu Salvador de Madariaga, (2009); l’Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán, (2015); el Ciutat de Barcelona (2016) i per l’Agrupació de Societats Asturianes de Treball Associat i Economia Social (ASATA), (2019).

Josep Carles Rius Baró és president del Consell de la Informació de Catalunya (CIC). Ha estat degà de Col·legi de Periodistes de Catalunya (2007-2010) i és autor del llibre Periodismo en reconstrucción (Universitat de Barcelona, 2016). Doctor en Ciències de la Comunicació i Periodisme, ha exercit durant vint-i-cinc anys de professor de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va llicenciar l’any 1980 i va cursar el màster de Periodisme i Investigació. És diplomat en Institucions Europees. Ha estat sotsdirector de La Vanguardia, redactor a El Noticiero Universal, redactor en cap a El Periódico de Catalunya i director del diari Público a Catalunya (2010-2012). Inicià la seva carrera professional a la premsa comarcal, a Tarragona, on va participar en la fundació dels setmanaris Mestral i El Pati. Ha treballat a TVE (1982), ha estat comentarista a la cadena SER i col·labora a Diari de Tarragona.

Lali Sandiumenge (Barcelona, 1965) és periodista, productora i fotògrafa freelance, molt centrada en informació internacional i social. Ha viscut a Lima, Brussel·les, Rabat i el Caire i ha col·laborat per a diversos mitjans de premsa escrita, ràdio i televisió i per a la plataforma internacional de bloguers Global Voices Online. Ha publicat el llibre Guerrillers del teclat, fruit d’una recerca de sis anys sobre l’ús d’Internet per al canvi social i polític al Nord d’Àfrica i al Pròxim Orient, que va continuar amb el 15M a Espanya. Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid i diplomada en fotografia per l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), li agrada anar a la seva, treballar sense rutines ni presses, centrar-se en petites grans històries de persones corrents i lluites transformadores i aprendre una cosa nova cada dia. Actualment, treballa en projectes documentals i com a productora local per a televisions estrangeres. És professora associada a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de la junta de Reporters Sense Fronteres-Espanya.

Gemma Sendra és llicenciada en Filosofia i Lletres a la UB i geògrafa de professió, s’ha especialitzat en gestió cultural i innovació social. Ha dirigit i presidit orgues com el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts o el Recinte Històric de Sant Pau. Va ser gerent del Consorci i la Fundació del Liceu en la seva reconstrucció, i Secretària General de Cultura de la Generalitat durant el govern de Pasqual Maragall. Actualment, és regidora independent d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona. Entre els anys 1982-93 va ser directora de l’Àrea de cultura del Centre d’Estudis de Planificació. També ha estat directora de Plans estratègics del Macba i de la Fundación del Museo y Centro de Arte Reina Sofia. I presidenta de l’Executiva de la Fundació Pasqual Maragall. Des de desembre de 2020 és directora Executiva de la Càtedra Re-Generation de la UPF. S’ha implicat en la societat civil, amb iniciatives com la Plataforma Bcn Ciutat Oberta: Plataforma ciutadana per repensar la ciutat.

Marina Subirats Martori és sociòloga; ha estat durant molts anys professora de sociologia de la UAB i ara catedràtica emèrita de la mateixa universitat. S’ha dedicat fonamentalment a temes d’educació, coeducació, situació de les dones i estructura social de Catalunya. Ha escrit diversos articles i llibres, entre els quals Balones fuera, (amb Amparo Tomé) Coeducació, aposta per la llibertat, Educar a las mujeres, Mujeres y Hombres, un amor impossible? (amb M. Castells), Barcelona: de la necessitat a la llibertat, etc.  Ha estat també directora del Instituto de la Mujer del Min. De Asuntos Sociales (1993-96) i Regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona (1999-2006). Li han estat concedits tres doctorats Honoris Causa, per les Universitats de Valladolid, Rovira i Virgili (Tarragona) i Girona.

Actualment, segueix fent recerca i treballant sobretot en temes d’educació i coeducació.

Rut Vilar és llicenciada en Periodisme per l’UAB i en CAFE per l’UB. Ha treballat com a periodista en mitjans com Catalunya Ràdio, Público, ESPN o el canal de televisió NY1 de Nova York. Membre del grup impulsor dels projectes digitals: Catalunya Plural i Diari de l’Educació. Premi Nacional de Ràdio al 2004 amb l’equip de la TDP, de Catalunya Ràdio. 

Nascut as Manresa (1950), Jaume Vilarrasa Fontanet és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autónoma de Barcelona. Els seus inicis professionals van ser en el en sector audiovisual (cinema infantil). Ha estat vinculat a la premsa comarcal (Regió 7). Des de 1975 fins el 2010 ha treballat en el diari La Vanguardia com a director de l´àrea d´aprovisionaments i producción editorial.

El periodista José Martí Gómez va formar part del patronat de la Fundació Periodisme Plural des del primer dia fins a seva mort, el 22 de febrer del 2022. Com a homenatge reproduïm el text que el periodista Eugeni Madueño va llegir en el seu funeral

Una mirada universal

Amb l’adéu a Margarita Rivière, el periodisme independent, lliure i crític va perdre un dels seus referents quan més els necessita. Reproduïm l’article que va escriure Josep Carles Rius el  29 de març de 2015, a Catalunya Plural.