Impulsat per la Fundació Periodisme Plural, el 15 de gener apareixerà a la xarxa el Diari de l’Educació, un mitjà de comunicació digital que informarà sobre educació en tots els seus nivells, des de les escoles bressol fins a la universitat i la recerca. Pretén ser una eina de trobada per a tota la comunitat educativa, en la qual els diferents actors que intervenen en la formació dels infants i joves s’hi sentin representats i puguin abocar-hi les seves preocupacions i iniciatives.
Com a mitjà de comunicació independent, el Diari de l’Educació exercirà un periodisme lliure i rigorós, a la vegada que compromès amb la comunitat educativa. Amb la intenció de contribuir humilment, a través de la informació, en la creació d’una ciutadania crítica, tal com fa l’educació.
Amb una clara vocació periodística, el Diari de l’Educació aspira a aportar llum a les tasques de l’Administració que incideixen en l’educació, tant si la posen en perill com si són la llavor d’una millora. I aportar-hi una perspectiva internacional que ajudi a la nostra societat a comprendre millor el desenvolupament del nostre sistema educatiu.
I confiant en la tasca de formació que es duu a terme a les aules -ara, avui i malgrat tot-, el Diari de l’Educació també es vol fer ressò de totes les experiències educatives renovadores. En una societat cada cop més canviant, aquest mitjà vol ser altaveu de pràctiques innovadores i reeixides.
La redacció d’El Diari de l’Educació compta amb el suport d’un Consell Assessor format per persones expertes en diverses qüestions relatives a l’educació i representatives de la comunitat educativa.
El segon projecte de la Fundació Periodisme Plural
La Fundació Periodisme Plural, una iniciativa sense ànim de lucre, es va posar en marxa el 15 de maig del 2013 per iniciativa d’un grup de periodistes, comunicadors i intel·lectuals, amb la intenció de defensar l’exercici d’un periodisme independent i compromès -per una banda- i els valors de progrés i solidaritat -de l’altra.
El primer projecte de a fundació va ser el diari digital CatalunyaPlural.cat, en associació amb eldiario.es. I ara neix El Diari de l’Educació. Ambdós comparteixen els valors de la fundació: ser la veu de la societat civil i dels col·lectius que lluiten per defensar les conquestes socials ara en perill.
El Diari de l’Educació va ser presentat a començaments de desembre en un acte celebrat als cinemes Girona (Barcelona) que volia ser també un homenatge a l’Escola de la República. Promogut per la Fundació periodisme Plural, aquest homenatge va tenir forma de cine fòrum, amb el passi del documental ‘El retratista’, que recorda el mestre català Antoni Benaiges que va ser assassinat a Burgos en esclatar la guerra civil.
La sala es va omplir per seguir el documental i el posterior debat sobre el paper dels mestres de l’època i la importància de la memòria històrica en àmbits com l’educació. Van participar-hi els autors del llargmetratge -Alberto Bougleux i Sergi Bernal-,la pedagoga Irene Balaguer i el prestigiós historiador Josep Fontana. El president de la Fundació Periodisme Plural, Josep carles Rius, va presentar l’acte.
Antoni Benaiges, protagonista del documental ‘El retratista’, va ser un mestre català innovador, que va aconseguir deixar petjada entre els escolars del petit i conservador poble de Bañuelos de Bureba (Burgos) poc abans de l’esclat de la Guerra Civil. Aplicant la pedagogia Freinet (en la qual la imprempta i l’escriptura lliure dels infants hi juga un paper central), Benaiges va treballar per la transformació social del seu entorn. I ho va acabar pagant amb la vida. L’estiu del 36 es va quedar a Bañuelos amb intenció de dur els seus alumnes a veure el mar -els ho havia promès i els nens havien escrit molt sobre què esperaven del viatge-, i l’alçament franquista se’l va endur per davant.
“Amb raó l’aixecament militar va anar contra l’escola”, explicava el professor Fontana durant el col·loqui. Per dues raons, esgrimia: “Pel seu esforç en el terreny de l’educació com a palanca d’emancipació social i de formació de ciutadans, i per la formació també de mestres molt elogiada”. I el franquisme no va tenir compassió: 21 mestres assassinats a la província de Burgos i 1.500 depurats, segons les dades aportades per Fontana.
Com molts dels seus companys de professió, Benaiges “era un mestre però sobretot un home de progrés”, i a més una persona “feliç”. Aquest concepte -la felicitat- el va encunyar també Irene Balaguer, en parlar dels valors que transmetien els mestres de l’època. I precisament queda retratat també en el documental, on una de les exalumnes ara nonagenàries de Benaiges acaba reconeixent que, per sobre de tot, el mestre els va fer feliços.
Reivindicació dels mestres
Alberto Bougleux va reivindicar en la seva intervenció que actualment -ara, avui i malgrat tot- hi ha molts mestres que estan disposats a creure en la fantasia dels infants i joves, i a donar-los veu. Així ho expressava també Balaguer, que animava a tots els mestres -la platea del cinema n’era plena- a integrar associacions i assemblees de mestres a les seves localitats, per fer com Benaiges, que es reunia amb companys de professió en trobades informals per compartir expeciències pedagògiques i debatre sobre projectes i metodologies.
“Hi ha més o menys marge per aplicar a les aules pedagogies com la de Freinet, sobretot si comptem amb la instistència i la capacitat de molts dels nostres mestres”, expressava Balaguer. A San Andrés de Tutxla (Mèxic), l’Escuela Experimental Freinet manté aquest llegat -transmès per un mestre exiliat i amic de Benaiges, Patricio Redondo.
Però també hi ha qui amenaça els avenços. I no és només la llei Wert, que també va sortir a debat. Josep Fontana va anar més enllà i va posar l’exemple de la “guerra oberta” als EEUU contra l’educació pública. Perquè és considerada “ineficaç” pels governants a causa de la poca flexibilitat dels llocs de treball, motiu pel qual volen donar més poder als directors per controlar i acomiadar els mestres. Una guerra atiada, segons Fontana, també per fundacions com la de Bill Gates o Wallmart.
I va ser precisament Fontana qui va cloure l’acte fent una reflexió sobre el paper dels mestres: “El mestre ha d’ensenyar a pensar, a no creure res d’entrada, a exercitar la raó. El problema no és el què ensenyem, sino el com donar les eines perquè els alumnes aprenguin a raonar”.