Cinc anys de periodisme lliure i amb vocació social
La Fundació Periodisme Plural ha complert cinc anys. En aquest temps hem creat sis mitjans de comunicació: Catalunya Plural (maig del 2013), El Diari de l’Educació (gener 2014), El Diari del Treball (2015), El Diari de la Sanitat, El Diario de la Educación (ambdós el 2016) i la RevistaXQ (2017). Junts constitueixen un projecte amb vocació de contribuir a la qualitat democràtica a partir de l’exercici del periodisme. Amb la voluntat de reivindicar, com estableixen els estatuts de la Fundació, “el periodisme independent, crític i lliure, i el foment de la informació i el debat públic com a elements vitals de la ciutadania”.
La Fundació Periodisme Plural ha estat declarada d’interès social per part de la Generalitat i és la primera entitat sense ànim de lucre creada a Catalunya en l’àmbit del periodisme. La Fundació té la seva pròpia mirada sobre la realitat i l’expliquem aquí amb total transparència. Una mirada que es resumeix en la defensa dels drets humans, incloent-hi el “dret a una informació veraç i plural”.
A finals del 2012 vam escollir el nom de ‘Catalunya plural’. Era tota una ‘declaració de principis’ en aquell moment. El temps ha demostrat el que ja sabíem: que la societat catalana és plural i complexa. Haver sabut gestionar la pluralitat a partir d’una mirada progressista és un dels nostres principals patrimonis. Quatre anys després tenim credibilitat, el millor valor d’un mitjà de comunicació. El repte és seguir per aquest camí.
La Fundació Periodisme Plural posa l’accent en els processos participatius. Volem crear mitjans que formin part de les comunitats a les quals servim. Ja des de l’inici, la Fundació va ser el resultat de la implicació de més de seixanta persones. En cada un dels diaris tenim consells assessors o de mecenes que ens mantenen constantment en contacte amb les aspiracions i preocupacions de cada col·lectiu. La renovació periòdica del Patronat fa que la Fundació s’apropi el més possible als canvis que experimenta la societat.
A l’hora de fer balanç, és imprescindible recordar que, si hem arribat fins aquí, és gràcies als qui van crear la Fundació fa cinc anys i a tots els qui si van implicar després. Com els periodistes que hi van aportar la seva credibilitat, el seu talent i el seu esforç. Com l’enyorada Margarita Riviere, José Martí Gómez, Juanjo Caballero, Ignacio Escolar, Víctor Saura, José Ramón González Cabezas, Pau Rodríguez, Joao França Andreu Missé, Siscu Baiges, David Dusster, Jordi Mumbrú, Dani Cordero, Glòria Ayuso, Pere Ortín, Rut Vilar, Antonio Baños, Noelia Román, Xavier Febrés, Carmen Secanella, Toni Polo, Lidia Penelo, Edu Bayer, Jordi Subirana, Rudolf Ortega, Cristina Carbonell, Lali Sandiumenge, Pablo Gutiérrez, David Guerrero, Marta Rodríguez Carrera, Blanca Blay, Caralp Mariné, Tomeu Ferrer, Neus Tomàs, Arturo Puente, Oriol Solé Altimira, Sònia Calvó, Sandra Lázaro, Yeray S. Iborra, Carla Benito, Benoit Cros, Enric Català, Sandra Vicente, Victòria Oliveras, i molts d’altres.
I també han aportat el seu prestigi personal i suport econòmic persones que des de fora del periodisme s’han implicat de forma molt generosa en el projecte, com Xavier Atance, Jose Sanclemente, Marina Subirats, Juan León, Emili Ferrer, Jaume Vilarrasa, Juanjo Guillén, Jordi Borja, Gemma Sendra, Joan Subirats, Iván de la Nuez, Andreu Mayayo, Lluís-Anton Baulenas, Pedro Galván, Francesc Márquez, Núria Martínez-Vernis, Inés Martínez Ribas, Begoña Matilla, entre altres.
És mèrit de tots que avui la Fundació editi mitjans creïbles, respectats, transversals i de prestigi a Catalunya. Encara que tothom lluiti per l’audiència, sovint a qualsevol preu, a llarg termini són molt més importants els resultats ‘intangibles’ que els ‘numèrics’. El que estava en joc a Catalunya durant aquests anys era evitar el sectarisme, era posar el periodisme per sobre de les trinxeres. I mirant el mapa mediàtic digital a Catalunya, malauradament, som una de les poques excepcions.
A Catalunya, podem esdevenir un actor mediàtic perquè som creïbles, no perquè puguem competir en audiència amb els mitjans de trinxera. El periodisme a Catalunya és un projecte a llarg termini, on el fons i la forma de totes les decisions poden resultar crucials. Especialment, en els nous escenaris que es poden obrir a partir d’ara.
Catalunyaplural.cat
Durant aquests cinc anys hem editat el diari Catalunyaplural.cat. Vam néixer al mateix temps que Eldiario.es i fins ara hem fet el camí junts. A partir del mes de gener seguim compartint la defensa del periodisme independent, però amb una personalitat més diferenciada. Catalunya Plural aposta, com estableixen els seus principis fundacionals, per la informació vinculada als drets fonamentals, el pensament crític i per ser un mirall de la pluralitat de la societat catalana.
Un dels objectius de la Fundació Periodisme plural ha estat constituir un pont entre Catalunya i Espanya. Amb la voluntat d’explicar Catalunya a la resta d’Espanya. Per això hem fet aquest camí amb Eldiario.es. Fa cinc anys dèiem que anàvem a contracorrent: “Defensem les mirades polièdriques en l’època dels discursos únics. I creiem que encara tenim moltes coses a dir-nos entre els catalans i amplis sectors de la societat espanyola. Volem ser un punt de trobada dels qui volen regenerar Catalunya i Espanya. Al llarg de la història, uns i altres hem caminat junts. Sovint, hem perdut junts, però també hem guanyat batalles decisives pel progrés i la convivència de Catalunya i Espanya”. Ara pensem exactament el mateix. I per això seguirem expressant-nos, com hem fet fins ara, en català i en castellà.
Catalunyaplural.cat vol ser, ara més que mai, un punt de trobada entre tots els sectors que treballen pel progrés del país. Des de la política i, molt especialment, des de la societat civil. La nostra voluntat és, des del primer dia, ser una veritable plaça pública on es trobin, dialoguin i es comuniquin totes les entitats i persones que lluiten per preservar la cohesió de la societat; l’educació i la sanitat com a pilars de l’Estat del benestar; el treball i l’habitatge com a drets fonamentals; la solidaritat com a justícia social, i la regeneració com a exigència democràtica. Una plaça pública on s’escoltin les veus que sorgeixen de la societat, amb la voluntat de recuperar, junts, els projectes col·lectius de progrés.
Per això és tan important poder comptar amb les vostres veus.
Col·lecció de llibres ‘Periodisme i drets humans’
Coincidint amb aquesta nova etapa, Catalunya Plural posa en marxa una col·lecció de llibres de ‘periodisme i drets humans’. Entenem que el periodisme en profunditat pot ser una eina de transformació social. I ara fem un pas més i editem una col·lecció de llibres que permetin posar el focus de l’opinió pública sobre aquells temes claus que afecten la dignitat i els drets de persones o col·lectius socials. L’objectiu és que cada un d’aquests llibres es converteixi en un instrument de debat i de reflexió en favor del progrés de la societat.
El primer llibre porta per títol ‘Habitar la trinxera, històries del moviment pel dret a l’habitatge a Barcelona’, escrit per Joao França. Com explica el seu autor al pròleg, “aquest llibre és un exercici d’història oral… de les persones incansables que lluiten dia a dia per les utopies i que aconsegueixen transformar el món, a vegades més ràpid i a vegades més a poc a poc, però sense aturar-se mai”.
El segon llibre de la col·lecció és ‘Vida mantera. Retrat circular de la venda ambulant’. Està escrit per en Yeray S. Iborra, redactor de Catalunya Plural i un dels periodistes que millor coneix aquesta realitat. L’autor considera que “el llibre explica els perquès de l’activitat, els seus orígens i les seves conseqüències, perquè parlar sobre la ‘manta’ és fer-ho sobre migracions, fronteres, desigualtats i lluita col·lectiva.”
El tercer està dedicat a la lluita ‘Contra totes les violències masclistes’. Escrit per la periodista Júlia Sousa, aporta una visió global sobre les causes d’aquesta xacra social. El llibre ofereix tota la informació essencial per lluitar en contra del masclisme que té la seva màxima expressió en l’assassinat de mig centener de dones cada any a Espanya.
El Diari de l’Educació
La vocació de servei públic ha fet que una de les principals apostes de la Fundació sigui fer periodisme al servei de la comunitat educativa. El Diari de l’Educació és avui el principal referent periodístic de la comunitat educativa a Catalunya. Nascut al gener de l’any 2014, és ja una àgora on la comunitat educativa es troba i s’hi reconeix. Una illa de credibilitat en aquest oceà que s’ha convertit la informació. Un espai de periodisme independent i rigorós al servei de l’educació i de la comunitat que la fa possible. El lema que acompanya la capçalera proclama que ‘l’educació es cosa de tots’. Dels pares, de les famílies, dels mestres, de la societat… i també, entenem, del periodisme i dels mitjans de comunicació.
També editem la Revista ED i, conjuntament amb Octaedro, una col·lecció de llibres escrits expressament per aprofundir en tot allò que, intuïm, preocupa i concerneix la comunitat educativa. El compromís de la Fundació, amb El Diari de l’Educació, amb la Revista ED, i ara amb la col·lecció de llibres, és ser útils en aquest objectiu compartit que tenim en favor d’una millor educació.
El nostre compromís, ara fa quatre anys, era crear un instrument útil per a la comunitat educativa, en el sentit més ampli de la paraula. Perquè entenem l’educació com un deure i un dret dels éssers humans al llarg de tota la seva vida. Per això, intentem oferir informació, anàlisi i opinions que ajudin a mestres, professors, pares i alumnes, però ens dirigim a tota la societat. Perquè l’educació està en l’origen de tot. Dels valors ètics, dels fonaments de la democràcia, de les aspiracions d’una vida plena, de la convivència, de les bases del desenvolupament científic i tecnològic. Del progrés individual i col·lectiu.
Quatre anys després, creiem que hem fet tot el possible per complir aquell compromís. I la comunitat educativa així ho ha reconegut. Amb la lectura (més de 50.000 usuaris únics cada mes), amb la participació (articles i blogs) i amb el suport de les subscripcions (personals i col·lectives). Aquesta participació també s’expressa des del primer dia mitjançant el Consell Assessor, en el que està representada la majoria de la comunitat educativa catalana.
El Diario de la Educación
Fa ara una mica més d’un any, al mes de novembre del 2016, la Fundació va posar en marxa El Diario de la Educación. La intenció era portar a l’àmbit de la llengua castellana, Espanya i Llatinoamèrica, els mateixos valors que han inspirat El Diari de l’Educació. És a dir, crear un nou diari compromès amb el dret a l’educació a Espanya i també en tot l’àmbit hispanoamericà. Amb l’aspiració de convertir-se en la gran plaça pública, en el punt de trobada i àgora, de tota la comunitat educativa que comparteix la mateixa llengua.
El Diario de la Educación representa, doncs, la suma de moltes experiències i energies. I és, per sobre de tot, fruit del convenciment que l’educació ens concerneix a tots. A nosaltres també. El Diario de la Educación és un projecte digital d’informació i anàlisi sobre educació, pensat per a la comunitat educativa de parla espanyola. En les seves bases té la defensa dels valors d’una educació equitativa, transformadora, innovadora, coeducadora i humanística, a través d’una aposta per la informació en profunditat, les entrevistes i els reportatges. En aquest sentit, segueix l’exemple de El Diari de l’Educació.
Així doncs, l’objectiu de El Diario de la Educación és articular un mitjà que serveixi de punt de referència de la comunitat educativa hispanoparlant, en què ha de veure reflectides les seves necessitats, preocupacions, reptes i propostes per avançar cap a una educació pròpia del segle XXI. El Diario de la Educación està molt ben situat per assolir els objectius previstos. Comença a ser reconegut com un referent per la comunitat educativa espanyola més implicada en els moviments crítics i renovadors. El creixement de lectors és sostingut i creiem que la línia tant d’informació com d’opinió té possibilitats de connectar amb una bona part de mestres i professors a Espanya. I, al mateix temps, que molts dels debats que planteja tenen interès global, i, per tant, un important recorregut a Llatinoamèrica. També en aquest cas, La Fundació Periodisme Plural publica, conjuntament amb l’editorial Octaedro, una col·lecció de llibres sobre educació en llengua castellana.
La RevistaXQ: l’aposta pel periodisme inclusiu
Des de finals del 2017, els diaris especialitzats en Educació acullen la Revista XQ (Per Què / Por Qué). És una iniciativa que té com a objectiu oferir les claus i el perquè de les notícies als estudiants. Està pensada per ser un instrument pedagògic pels mestres, però també per arribar als adolescents a partir de les seves famílies. Tant en el fons com en la forma, vol oferir als professors i als pares una eina eficaç per explicar l’actualitat als seus alumnes o als seus fills.
Va néixer com a bloc i també amb un format d’edició setmanal en PDF per ser imprès. Així es pot convertir en material escolar per, des del periodisme, contribuir al coneixement dels alumnes. La RevistaXQ també vol fomentar la lectura entre les nenes i els nens, despertar el plaer de comprendre a partir de la lletra impresa. La revista està especialment pensada, fins ara, per alumnes adolescents.
La RevistaXQ vol ser un veritable mitjà de comunicació. Una ‘illa de credibilitat’ pels estudiants. Com més informació hi ha, més necessària és la funció mediadora del periodista. La funció de verificar. La funció d’interpretar i analitzar aquest cabal immens d’informació per donar-li un sentit, que serveixi per conèixer i comprendre la realitat. Per trobar els ‘per què’. I, sobretot, per descobrir, entre els oceans d’informació, allò que és realment importants, rellevant, transcendent.
El propòsit és complementar la formació dels estudiants adolescents perquè aquests siguin capaços de comprendre l’actualitat i l’allau d’informació a la qual cada dia tenen accés de forma tutelada per un equip d’experts en periodisme i pedagogia. L’objectiu és dotar els alumnes amb eines per comprendre l’actualitat i el món en què viuen; millorar la comprensió lectora, amb continguts per a tots els nivells; ajudar a mestres i pares i mares en l’educació i transmetre valors de ciutadania, comunitat i solidaritat a través d’una interpretació acurada i responsable de les notícies.
És un projecte plenament inclusiu. Els continguts de la RevistaXQ s’adapten al nivell de comprensió dels estudiants, als que s’acompanya del degut context i d’altres eines que permeten la seva fàcil assimilació. Les notícies portaran una barra d’eines a les quals l’usuari podrà escollir el nivell en què vol llegir l’article (estàndard o lectura fàcil). Cada contingut du aparellada una sèrie de preguntes tipus test per avaluar la comprensió de cada notícia. Aquests tests estan adaptats al nivell de lectura escollit.
La RevistaXQ està pensada pels nois i noies de 12 a 16 anys, però també per totes les persones que, per qualsevol motiu, necessitin una informació més accessible, de més fàcil comprensió.
El Diari de la Sanitat
La Fundació Periodisme Plural va presentar El Diari de la Sanitat el dia 7 d’abril del 2016, Dia Mundial de la Salut. En l’acte, celebrat en el recinte històric de l’Hospital de Sant Pau, hi va estar representada tota la comunitat del món de la Salut. Vint mesos després, considerem que El Diari de la Sanitat s’ha constituït en una eina d’informació i reflexió útil a les persones (personal mèdic, professionals de la infermeria, associacions de pacients, cuidadors, psicòlegs…) que estan en primera línia en la defensa de la salut.
El Diari de la Sanitat comença a ser, tal com preteníem, un espai de trobada i debat de la comunitat sanitària, i una font d’informació rigorosa sobre tots els aspectes de la salut, des dels determinants fins a l’assistència primària i clínica, passant per la recerca i la prevenció.
En tots els projectes de la Fundació Periodisme Plural és una prioritat aconseguir la implicació de la comunitat a la qual ens dirigim. En el cas de El Diari de la Sanitat hem constituït el Consell de Mecenes (enllaç al consell de mecenes que hi ha al Diari de la Sanitat). Es tracta d’un Consell el més transversal i plural possible, en el que hi estan representats tots els àmbits de la salut. Dels seus membres rebem reflexions, opinions, idees i consells a partir dels coneixements i especialitat de cada un. A més d’un suport econòmic. Està format per professionals de prestigi, des de la cirurgia a la recerca, passant per la infermeria, l’assistència primària o l’acadèmia.
El Diari del Treball
La Fundació Periodisme Plural va posar en marxa El Diari del Treball a l’abril de l’any 2015, amb la voluntat de fer periodisme, tant d’informació com d’opinió, al servei del treball digne. El Diari del Treball parla del treball com un dels drets fonamentals, de les alternatives laborals que representen les cooperatives, els emprenedors, de la lluita sindical, dels drets conquerits per generacions (i que avui estan en perill) i de les empreses amb voluntat social.
La Fundació entén el treball com una font de dignitat i progrés, tant individual com col·lectiu. No és només una qüestió d’ocupació i supervivència, sinó un dret bàsic sobre el qual descansen els projectes vitals de les persones i dels països. Per tant, el Diari considera el treball en el sentit més ampli de la paraula. I compta amb la implicació i ajuda de tots aquells que comparteixen aquests valors, començant pels sindicats, les cooperatives, els emprenedors i les empreses, associacions i entitats amb vocació social.
El Diari del Treball compta amb un consell assessor format per persones que tenen vinculació directa amb el món de la informació laboral. La seva tasca contribueix a orientar les línies estratègiques i de principis de què s’ha dotat la publicació.
El futur de la Fundació
Fa cinc anys, la Fundació era una utopia i els primers passos van ser possibles gràcies al voluntarisme i la generositat de moltes persones. A poc a poc, hem aconseguit crear una estructura professional que permet editar mitjans de forma sostenible. Avui podem dir que els sis diaris digitals que publiquem estan consolidats. Per l’esforç dels periodistes que els fan cada dia i per la implicació de les comunitats a les quals ens dirigim. En aquests anys hem aconseguit crear una redacció amb nou periodistes amb contracte indefinit i amb la voluntat d’aconseguir unes condicions laborals dignes. La redacció constitueix el nucli professional de la Fundació, que compte també amb el voluntarisme de molta més gent. A les retribucions a la redacció hi dediquem la pràctica totalitat dels recursos que aconseguim.
La nostra experiència, com la d’altres mitjans alternatius nascuts en els últims temps, demostra que el periodisme independent té futur. Que hi ha immenses possibilitats. Comptem amb dos grans aliats. Les noves tecnologies, que ens permeten, amb recursos modestos, competir. I una part de la societat que ha decidit implicar-se per tal de fer possible el periodisme independent perquè sap que és crucial per a la democràcia.
La trajectòria de la Fundació Periodisme Plural demostra que fa cinc anys era el moment que els periodistes prenguéssim la iniciativa, amb noves fórmules editorials que garantissin espais independents i lliures per al periodisme. Nosaltres vam optar per una Fundació perquè, ben entesa, permet proclamar des del primer moment i amb total transparència que el periodisme no hauria de tenir ‘ànim de lucre’, sinó ànim de servei als ciutadans. De servei a comunitats de lectors. Amb credibilitat i amb un horitzó ètic. Amb la implicació dels ciutadans. Amb una l’aliança entre el periodisme i una societat activa. Amb fórmules econòmiques que garanteixin la independència professional.
Aquella utopia inicial de la Fundació en bona part ja és una realitat, però per consolidar el projecte i fer-lo créixer necessitem comptar amb més recursos. Hem fet el més difícil. Situar en l’ecosistema comunicatiu sis mitjans digitals amb compromís social, independents i lliures. En l’àmbit de l’Educació hem creat un model integral de comunicació. En tots els casos hem demostrat la vocació de ser útils a les comunitats que defensen els drets fonamentals. La vocació de servei públic, amb credibilitat i amb un horitzó ètic que aporti pensament crític i veracitat en un oceà d’informació en el que, al costat de les notícies hi viatgen sovint els prejudicis, les manipulacions i, fins i tot, les mentides. Cinc anys després, seguim pensant que el periodisme honest i responsable és més necessari que mai. Però, per aconseguir-ho, necessitem la implicació de les persones que comparteixen aquestes conviccions.
Josep Carles Rius
President de la Fundació Periodisme Plural