La Fundació Periodisme Plural estarà present a la segona edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) que es celebra aquest cap de setmana a l’espai Fabra i Coats, al barri de Sant Andreu de Barcelona.
L’experiència de l’any passat va resultar un èxit i els promotors, la Xarxa d’Economia Solidària (XES), calculen que es pot passar dels 7.000 visitants de l’any passat als 9.000. El nombre de parades també ha crescut notablement i si l’any passat eren 1154, en aquesta edició s’han inscrit 183. Això ha obligat a ocupar el doble d’espai a les instal•lacions de l’antiga fàbrica tèxtil de Sant Andreu.
Els assistents podran assistir a diferents xerrades i, sobretot, visitar les parades de les 183 empreses d’economia solidària que aprofitaran la trobada per donar-se a conèixer i fer nous contactes. Hi haurà parades d’energies renovables, de productes alimentaris ecològics, de banca ètica i participativa, d’escoles lliures i també de periodisme, com Catalunyaplural.cat (editada per la Fundació Periodisme Plural) o la revista Alternativas Económicas.
El proper dia 4 de novembre, la Fundació Periodisme Plural i Alternativas Económicas han organitzat una taula rodona sota el títol “Una altra economia és possible” que es celebrarà a l’auditori de Can Fabra i en la que hi participaran Andreu Missé, director d’Alternativas Económicas; Pepa Muñoz, de TEB, Grup Cooperatiu; Clara Puigventós, d’Encís; Ivan Miró, investigador en cooperativisme; i Jordi Via, d’Arç Cooperativa i membre de la Xarxa d’Economia Solidària.
Aquest és un dels debats organitzats per la Fundació Periodisme Plural, que també ha convocat a l’escriptor Suso de Toro i al polític Joan Tardà a debatre sobre “Com hem arribat fins aqui?”, un diàleg en el que analitzaran com la societat catalana ha passat de la transició a la demanda d’independència. Les iniciatives de la Fundació es completaran a finals de novembre amb la projecció del documental “Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar”.
El portaveu dels organitzadors de la Fira d’Economia Solidària, Xavi Palos, ha avançat que hi haurà 10 grans eixos temàtics i que pràcticament hi estan representats tots els sectors. Per a les entitats participants és una oportunitat per expandir-se i a nivell col•lectiu, és l’excusa perfecta per reivindicar la bona salut del cooperativisme, que a Catalunya dóna feina a 40.000 treballadors.
De fet, a Catalunya la crisi no ha afectat al món cooperatiu amb tanta força com ho ha fet a les empreses convencionals. Palos, que forma part de la cooperativa Trèvol, coneix molt bé el sector i està convençut que “la crisi ha ajudat a la gent a auto organitzar-se” i a posar-se d’acord amb altres companys per iniciar un projecte. La portaveu de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Olga Ruiz, va confirmar aquesta percepció i va explicar que cada vegada hi ha més gent interessada en crear una cooperativa, fins i tot entre professionals de sectors tradicionalment liberals, com els enginyers o els periodistes. Tant és així, que han rebut visites de persones que, sense ni tan sols saber quin projecte volen desenvolupar, els pregunten què han de fer per crear una cooperativa. “Evidentment els hi diem que s’ho treguin del cap, perquè cal tenir el projecte molt clar”, explica Ruiz.
Segons dades del Ministeri de Treball recollides per la Federació, durant el 2012 es van crear un 36% més de cooperatives que l’any anterior. Catalunya és la comunitat de l’Estat amb més cooperatives, tot i que són petites, a diferència sobretot del País Basc i Andalusia, on les organitzacions són més grans. “Venim d’una època on tot s’hi valia i aquest context és favorable per a les economies solidàries. Cada cop hi ha més persones que connecten amb iniciatives d’immersió social”, continua Ruiz. Tant Palos com Ruiz destaquen també que, a part del compromís dels consumidors, també hi ha una professionalització de les cooperatives que cada cop són més eficients i poden fer la competència a grans empreses. “Ens estem normalitzant”, diu Ruiz.
Tot i que aquest tipus d’economia demostra amb xifres la seva bona salut, no acostuma a aparèixer gaire als mitjans de comunicació, en part perquè 40.000 treballadors són molts però encara pocs en comparació als de l’economia tradicional i en part també perquè són incòmodes per al sistema que prefereix les empreses convencionals. “Som com un bolet que no els hi fa gaire gràcia”, assegura Palos.
De fet, en algunes oficines de la Tresoreria de la Seguretat Social ni tan sols coneixen la normativa que afecta a les cooperatives i el mateix passa en alguns jutjats i gestories. Palos critica que no es parli d’aquest tipus d’organitzacions als instituts i a la Formació Professional.